L'actual CP Tres Lliris, tot i que va néixer l'any 2014, es hereu de més de 20 anys de lluita juvenil i Casals Okupats.
Així doncs, per entendre l'actual Casal, ens hem de remuntar a l'any 1997, quan l'Assemblea de Joves de Gràcia (AJG), nascuda un any abans, ocupa l'antiga fàbrica de Nutxepra al carrer de Torrent de l'Olla amb Topazi: Can Cacau serà el primer casal de joves autogestionat de la Vila. Can Cacau va ser desallotjat pocs mesos després, però va servir perquè diverses joves anticapitalistes de la vila tinguessin un punt de trobada on realitzar activitats polítiques.
El 2 d'agost de 1998 s'ocupa el Casal Popular de Verdi, moment en què l'AJG seguirà apostant per l'ocupació com a eina de reivindicació social. Durant tres anys va veure néixer un nou projecte de lluita juvenil al barri.
Dos anys i mig després, el març del 2001, es va desallotjar el Casal Popular de Verdi, però el juliol d'aquell mateix any l'Assemblea de Joves ocupa l'anomenat Casal Ovidi Montllor. El casal va durar poc més de tres mesos, però es va viure amb intensitat i amb unes Festes de Gràcia entremig.
Després d'aquest nou desallotjament, el febrer del 2002, l'AJG (des de juliol de 2012 Arran Gràcia) ocupa el Casal Popular de Ros d'Olano. Aquest petit local es va convertir en un punt neuràlgic a Gràcia, un lloc de trobada i cohesió pel jovent i un potent espai de lluita.
Després d'onze anys d'ocupació, l'any 2013, el Casal Popular de Ros d'Olano serà desallotjat, després d'una campanya de lluita i resistència per part de moltes joves de Gràcia.
És per això, que l'any 2014 Arran Gràcia Inicia la campanya #OkupemArrelem, en defensa dels espais alliberat. L'1 de febrer, en el marc d'una manifestació en suport al Banc Expropiat, ocupa juntament amb altres joves gracienques un nou casal.
Neix així un nou projecte: el Casal Popular Tres Lliris, situat al número 227 de Travessera de Gràcia, que omple d'activitats i projectes una antiga sucursal de Catalunya Caixa. Es converteix en un nou punt de trobada i cohesió del jovent gracienc.
Davant l'amenaça d'un nou desallotjament l'octubre del 2014, el Casal Popular Tres Lliris acampa durant cinc dies a la plaça de la Vila en defensa de l'espai. Finalment, el casal serà desallotjat el 19 de novembre de 2015, moment en què les joves gracienques responent anunciant una manifestació que aquell mateix dia aplega 1000 persones.
L'endemà del desallotjament, les joves del Casal Popular Tres Lliris anuncien en roda de premsa la voluntat de continuar lluitant per un espai d'empoderament juvenil i autogestionat. Convoquen una cassolada divendres 19 a la plaça de la Vila i una manifestació dissabte 20 amb el lema «Omplim els espais buits de vida». La manifestació compta amb la participació d'unes 300 persones i finalitza amb l'okupació per part de les joves del Tres Lliris de l'antiga comissaria de la Policia Nacional a Lesseps (situada al carrer Torrent de l'Olla amb Nil Fabra). El local és propietat de l'Ajuntament de Barcelona i ha estat abandonat des del 23 d'abril de 2013, quan va tancar la comissaria. Aquest espai situat a Nil i Fabra 17, és on es troba l'actual Casal Popular Tres Lliris.
Entenem l'ocupació d'aquesta antiga comissaria com la necessitat històrica d'un casal de joves autogestionat a Gràcia, però també pel fet que aquest fos un local municipal que portava anys en desús. L'antiga comissaria és propietat del Patronat Municipal d'Habitatge, una institució de l'Ajuntament. Arran d'aquesta particularitat, es va considerar adient iniciar converses amb el Districte de Gràcia per reclamar el que es creia un espai legítimament pel jovent.
Després d'un procés de reflexió i mesos de negociació, es va creure oportú arribar a un acord de cessió d'ús amb l'ajuntament, el qual havia posat l'opció sobre la taula. Tot i això, en tot aquest procés es van mantenir com a línies vermelles la plena autonomia del Casal, és a dir és el jovent gracienc organitzat en assemblea qui ha de marcar en tot moment el rumb del projecte.
Des del Casal Popular Tres Lliris entenem aquesta cessió com una oportunitat per arrelar un projecte viu en un espai fins ara inutilitzat, i poder projectar així noves iniciatives a llarg termini. En tot moment reivindiquem l'okupació com una eina legítima contra l'especulació i la gentrificació. Sense ella i tota l'herència de casals ocupats que ens han precedit, l'ajuntament no s'hauria vist forçat a cedir l'antiga comissaria.
Som conscients que un acord d'aquestes característiques implica haver de treballar i assumir algunes contradiccions i riscos. Tot i això, de nou Gràcia té un casal autogestionat per i per a les joves del barri. Ara ens toca treballar de valent per a seguir-lo omplint de vida i combativitat! Si el present es lluita, el futur és nostre!
.
